L'ofici d'educar Catalunya Ràdio

El mestre Jaume Cela lamenta que un futbolista tingui un minut per no dir absolutament res, mentre que els mestres no surten als mitjans. Els docents reivindiquen més presència de l'educació als mitjans: els mateixos minuts per a esports que per a educació, fent notícia de les bones pràctiques educatives. Els sap greu que es facin debats sobre temes educatius sense ni un sol docent i demanen reconeixement, respecte i millor formació docent. I proposen tancar el curs posant l'accent en l'avaluació conjunta, en lloc de les notes, i celebrant el que s'ha après junts. A "L'ofici d'educar" tanquem el curs de la tertúlia de savis docents amb Jaume Cela, Coral Regí, Joan Maria Girona, Susanna Soler Sabanés i Agnès Barba. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

El boom dels pòdcasts ha arribat per quedar-se als centres educatius. Cada vegada més escoles i instituts aposten per crear continguts radiofònics a classe, que publiquen i comparteixen amb tota la comunitat educativa a través de les xarxes. Una de les claus d'aquest interès és la motivació que genera: no és el mateix fer una classe normal que posar un micròfon al davant de l'alumnat. Del poder del pòdcast a l'aula en parlem a "L'ofici d'educar", amb Núria Castelltort Valls, coordinadora pedagògica de l'Institut Moianès, i els alumnes Guillem Riera García i Ona Gros Henestrosa, de segon d'ESO, que han creat el pòdcast "Això es pot salvar"; i Pepa Adell Nolla, tutora de cinquè de l'Escola Doctor Alberich i Casas, de Reus, on fan ràdio gràcies al programa Bibliotech; i dos dels seus alumnes: Ariadna Marca Suárez i ⁠Nil Tafunell Morató. Sentirem també Raquel Tornay, coordinadora de Ràdio de l'Escola Estalella i Graells, de Vilafranca. I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

A "L'ofici d'educar" conversem amb el pedagog Francesco Tonucci, professor, dibuixant, investigador i un referent mundial a l'hora de mirar amb ulls d'infant nens i nenes. Reivindica la infància com l'etapa més important de la vida, no un assaig per a la vida adulta. I defensa l'autonomia i el joc lliure, i escoltar-los perquè ens ajudin a millorar la política i la societat. Reconegut i premiat, és el creador de "La ciutat dels infants", una xarxa de més de dues-centes ciutats més sostenibles i jugables en 15 països del món. És autor de "Per què la infància", "Perill, nens: Apunts d'educació", "Manual de guerrilla urbana", "Els infants pensen d'una altra manera", "Quan els nens diuen prou" i les vinyetes d'"El Frato", on retrata amb ironia el seu pensament educatiu. Sentirem també Cinta Vidal, pedagoga i editora durant anys de l'editorial Graó. I acabarem amb "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Ser feminista o progressista ja no és transgressor, i ser de dretes és contracultural, entre alguns joves. Les enquestes confirmen el gir conservador dels joves, amb posicions pròximes a l'antifeminisme i l'extrema dreta, entre la ràbia i la desesperança. Com hem arribat fins aquí? Per què els atrau el discurs dels "fatxatubers", les "trad wives" antifeministes i la manosfera? I com els podem protegir dels discursos d'odi de les xarxes: masclistes, racistes, classistes, homòfobs i d'extrema dreta? En parlem amb Iago Moreno, sociòleg per la Universitat de Cambridge i expert en xarxes socials; Paula Quílez Relaño, politòloga especialitzada en ideologia política, i el psicòleg Joan Roa. Sentirem també Alex Cabo Isasi, expert en el discurs d'odi a les xarxes socials; Raúl Cuevas, director i realitzador de "La xarxa ultra", i Rocío Vidal, periodista infiltrada en un curs d'Amadeo Llados, un dels influencers que capten l'atenció dels menors. I acabarem amb els llibres per somiar del Jaume Centelles.

A "L'ofici d'educar" parlem de com conciliar escenaris i criança amb la parella Jordi Coll, actor, cantant i ballarí, i Marta Tomasa, ballarina, actriu i coreògrafa. Estimen amb passió els escenaris i la família a parts iguals, tot i que reconeixen que han hagut de fer renúncies pels seus fills: el Pau i la Jael, de 6 i 8 anys. Viuen amb la incertesa de no saber quan els sortirà una feina, han de ser versàtils i no poden escollir projecte si volen cobrar. Però dalt d'un escenari senten plenitud. Sis de cada deu intèrprets catalans, actors, ballarins i artistes visuals viuen sota el llindar de la pobresa, i sobreviuen gràcies a una feina extra, segons la Fundació AISGE. Com s'ho fan en el dia a dia el Jordi i la Marta? Com ho viuen els seus fills? Què li demanen a la vida? Sentirem també com concilia l'actriu Mercè Llorens. I acabarem amb el "Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar", amb la terapeuta Marta Butjosa, i "Com educo", amb la psicòloga Lara Terradas.

Són de pòdcast i miren el futur distòpic amb el sentit de l'humor de "Plats bruts" i creativitat. Tenen por a quedar-se sense feina substituïts per les màquines i la IA, al canvi climàtic, a l'extinció i a la pujada de la ultradreta. Alerten de la dependència als likes i als mòbils i del perill d'informar-se només per xarxes. I aposten pel consum responsable, millorar l'educació i recuperar el respecte per als docents. Tanquem curs de ràdio del Projecte de Recerca, Creació i Servei del Departament d'Educació amb sis instituts: Adrià Soriano de l'Institut Les Margues (de Calldetenes, Osona); Nàhuel Perí Pellejà de l'Institut Priorat (a Falset); Laia Garcia Serrat de l'Institut de Gurb (a Osona); Pol Güell Rigall de l'Institut Vilafant (a l'Alt Empordà); Noé Santallusia Sabalete de l'Institut Joan Solà de Torrefarrera (al Segrià) i Rita Cuadrado Batlle, de l'IE Josep Maria Xandri de Sant Pere de Torelló (a Osona).