RESERVOIR JOCS Miquel Jornet

Amb el nom de Next Move Games (o Plan B Games) coneixem l'estudi creatiu, treballant per a Asmodee, que durant els darrers anys ha implantat la tendència del que abans pejorativament dèiem "sobreproduir els jocs" (i que ara diem "cuidar la producció dels jocs"). Ja pot ser un joc de tauler com aquest Reef, o el premiat Azul, o un joc de cartes com 5211 (en vam parlar a la secció número 194 al programa) que aquesta casa utilitza els millor materials així com els millors artistes per fer que els seus jocs destaquin sobre la resta.

El que va començar com una tendència s'està convertint en estàndard per a aquesta i altres moltes editorials que no volen quedar-se enrere, ja que la bona producció d'un joc és quelcom que ara els consumidors ens atrevim a exigir (i a pagar si cal). Això, entre altres factors, ha fet apujar els preus dels jocs de taula bastant si els comparem amb el que es pagava per un mateix joc fa 5 anys... però, en comptes de publicar-se menys jocs, cada any la xifra de novetats es dispara i ens trobem que hi ha molta oferta per a una demanda cada cop més acurada (la gent s'informa abans de comprar o proven els jocs a clubs i associacions valorant si aquell títol té lloc al prestatge de casa o, si tenint-lo al club, ja n'hi ha prou...).

Sigui com sigui, s'està generant un efecte: comprem menys jocs i juguem aquells que tenim pendents d'estrenar a casa. I així, de vegades, trobem o retrobem sorpreses com aquest joc de Matsuuchi que guarda un ADN d'autor molt potent quan el comparem amb Century: La ruta de las especias sent tots dos jocs bastant diferents.

Els jocs i els puzles moltes vegades comparteixen una arrel comuna que és la del goig de la superació d'un repte. En els jocs el repte dependrà de l'encert i/o sort, o la manca d'aquests, que tinguin els teus adversaris i en els puzles tota responsabilitat de superació recaurà sobre nosaltres mateixos. Ara bé, darrerament ens trobem jocs de tipus puzle que es poden jugar cooperativament fent ús del que en l'argot més jugaire diem "el rusc mental" (en castellà: "la mente colmena").

Diáspora és una col·lecció de puzles presentada en una pila de cartes que ens posa en safata jugar acompanyats (tot i que també es gaudeix jugant-hi sol). Ara bé, la genialitat d'aquest nou joc de Zacatrus! no rau en la qualitat dels puzles sinó en la qualitat del text de ciència-ficció que se'ns desbloquejarà a mesura que anem resolent els enigmes presentats a les cartes. D'altra banda, la part més fresca i original la trobem en la manera que ens hem de comunicar amb la Turing, la intel·ligència artificial responsable de la història en la qual ens trobem de caps i peus però també el sistema de verificació de les nostres respostes... una simple adreça de correu electrònic.

Tot seria un petit gran batibull si no fos per l'encertat llenguatge amb què ens contesta la màquina, que dóna sensació de ser un automatisme pervers en determinats moments. Entenem que aquest mèrit el posa sobre la taula (o millor dit: a les pantalles) Santiago Eximeno, autor de jocs però encara més autor de ficcions i ficcions interactives. La meravella doncs és que aquest és un sistema que mai havíem vist i que funciona. I tot i que els puzles podrien tenir una connexió temàtica i qualitat més depurada el joc és realment divertit.

De vegades dissenys més que correctes d'alguns dels més grans autors de jocs de taula passen desapercebuts per a tothom pel sol fet d'haver posat el focus en un tipus de joc de caràcter més familiar (amb el difícil que és fer això!). Nosaltres, al Descobrint Jocs, no menystenim cap joc i intentem entendre'ls en el context que millor funcionen per a continuació explicar-vos l'experiència. Creiem, després de quasi 200 seccions, que aquesta és la millor manera i perseverem posant-la en pràctica sempre que podem.

Antoine Bauza és famós per 7 Wonders, Ghost Stories o Hanabi... però també fa jocs com No sin mi gato. En aquest àudio us expliquem per què és un excel·lent petit joc per tenir aquest Nadal per casa i per tots aquests motius és un dels cinc jocs que el podcast Reservoir Jocs ha volgut donar a la 3a Quina Solidària de la Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca. Així que si el voleu, una de les formes més interessants d'aconseguir-ho és participant en la quina diabólica d'enguany.

Un factor que suma perquè un joc entri amb la catifa vermella al Descobrint Jocs és que estigui editat en català. Un altre molt important és que tingui com a protagonista a la ciutat de Barcelona... i avui hem trobat un joc que combina ambdós factors i no volem esperar més per presentar-vos aquest flamant Zoom in Barcelona.

Sobta d'inici veure que està dissenyat amb 3 caps i il·lustrat a 4 mans, però vam estar a una de les sessions de 'testing' obert (concretament al Festival Molins Horror Games 2018) i allà vam poder copsar que l'entesa entre totes les parts era simplement perfecte. Una nova i petita editorial de casa nostra com Cucafera Games ha estat capac de treure al mercat un joc amb un format molt complet (amb cartes, tauler, 'tokens' de cartró, peces de fusta...) i amb uns estàndards de qualitat òptims. Bona feina! Normalment els crítics sempre posem el crit al cel amb les baixes qualitats però mai fem el contrari quan tot està bé, i això també ha de canviar.

Zoom in Barcelona és un joc, o un sistema de joc extrapolable, sobre el plànol de Barcelona en aquest cas. On ens hem de moure i capturar fotos de la manera més optimitzada possible per puntuar més que els altres jugadors. Una munió de mecàniques elegants i plaents destinades a un públic familiar. Recorda en sensacions, salvant bastant les distàncies, a la genial sèrie de jocs sobre mapes que van fer del 2003 al 2013 l'Alan R. Moon i l'Aaron Weisblum coneguda com a "10 Days in...".

Els roll & write estan de moda, és una evidència, però al mercat hi ha de bons i dolents i al Descobrint Jocs no us volem fer perdre el vostre preuat temps... el material que us portem a la secció, tret d'alguna excepció en què sempre avisem, està filtrat per garantir la vostra satisfacció i aquest PLENUS s'està convertint a poc a poc en el joc de llapis i paper que més veu taula a casa nostra.

Senzill d'aprendre, però difícil d'excel·lir-hi, ràpid a l'hora de preparar una partida i amb una versió per jugar en solitari perfectament dissenyada per agafar mestratge en la pràctica de marcar caselles per tal d'intentar jugar millor que els nostres rivals en les partides multijugador. No hi ha entretorn perquè sempre jugues, tant quant tu tires els daus com quan ho fan els altres... ha trigat un parell d'anys en ser publicat a casa nostra (en una edició que inclou el català entre les 4 llengües en les que s'ha imprès) perquè va sortir per Devir a finals de l'any passat, però amb el temps s'està fent un nom entre els jocs d'aquest format per al públic familiar. La versió per jugadors més crema-neurones és OPTIMUS, també publicat per l'editorial barcelonina.

Encara avui, en ple 2019, hi ha jocs que utilitzant únicament una pila de cartes acaben per sorprendre'ns molt positivament. Serà per la potència del disseny minimalista ben executat? Serà perquè les baixes expectatives ens fan agafar el joc (utilitzant el símil boxístic) amb la guàrdia més baixa que de costum? Sigui com sigui, aquí els portem i analitzem per compartir amb tots vosaltres impressions.

Aquest simpàtic 5211 no passa desapercebut quan està sobre la taula. L'excel·lència en la producció a què ens han acostumat la gent de Plan B Games o Next Move Games es fa palesa. I tot i ser només unes cartes, trobem que són bastant més sobredimensionades que les de la resta de jocs, molt agradables al tacte i amb unes il·lustracions a càrrec d'un dels artistes cabdals en el món dels jocs de taula (Chris Quilliams) que l'han fet sortir de la seva zona de confort per plasmar a les cartes uns estampats més típics de les camises hawaianes que s'han posat darrerament de moda.

Mecànicament el joc funciona bé i és agradable de jugar, tot i que hem trobat algun text en el reglament que es deixa a una interpretació confusa.